Tenim un problema. Hollande ha
guanyat les eleccions i torcerà el braç de ferro d’Angela Merkel, i
l’austeritat deixarà de ser l’única assignatura europea per donar pas
als incentius de creixement. Això és la lectura de moltes persones, entre les
que mi poso jo mateix, que fem del
resultat de les eleccions franceses, un bri d’esperança, una mica d’aire fresc.
No obstant, em continuo resistint a ser optimista, ja que conec les diferències
que ens separen dels alemanys i ells tenen la paella pel mànec perquè són el
50% de l’economia de la UE. El marc alemany versus l’euro europeu respon a una
economia molt sòlida, a un país molt fort econòmicament i que és l’únic
que posseeix una xarxa industrial amb
una tradició de fabricants i de docència industrial i de comerç que ve de
lluny. Podria explicar la meva experiència de diferents viatges fets a Alemanya,
el primer viatge quan treballava a Polifibra els anys 70 i em van enviar a fer
un curset d’electrònica a la ciutat alemanya d’Erlangen a l’empresa Siemens.
Quan vaig arribar a aquesta ciutat de 100.000 habitants, només baixar del cotxe
vaig preguntar en anglès on era la fàbrica Siemens i el meu interlocutor, un
alemany de mitjana edat, em va preguntar quina fàbrica Siemens volia, per tot seguit respondre’m, es va
girar sobre ell mateix i em va començar a assenyalar diferents edificis i en
totes direccions i al mateix temps anava dient: Siemens aquí, Siemens allà, si
tira per aquest carrer també hi ha Siemens, cap a l’altre carrer a l’esquerra
també és Siemens, i vaig veure que Siemens era omnipresent a tota la ciutat.
Vaig adonar-me’n, en aquest primer viatge i en els posteriors, de la potència
industrial d’Alemanya, era l’any 1978,
feia només 33 anys que s’havia acabat la Segona Guerra mundial, i
Alemanya estava dreta funcionant a tot tren i a una velocitat de creuer. Penso
que Hollande, el nou president francès, no tindrà més remei que creure els
dictats d’Alemanya i intentar per les bones que canviï una mica la seva moral
luterana del treball per donar un bri d’esperança a la resta de països i
permetre estímuls al creixement. Però atenció, el que pot passar també és que
els alemanys es cansin de suportar la resta d’Europa, si això passa llavors els
perdedors seran tots els europeus i si l’euro se’n va a fer punyetes i tornem a
la divisa pròpia de cada país les conseqüències seran imprevisibles.
molt bé!
ResponEliminaEs pot arribar a conclusions sobradament consolidades, i si no consolidades, personals i suficientment valides per a poder-les sumar al sentir general de la població, que a dia de avui resta totalment ignorat. quina llàstima.
Marta.