JO NO VULL UN NOU ESTAT
Els estats són el problema, no la solució. Estem en plena
crisi financera, amb una moneda única que conforma una economia que no hi ha
manera que funcioni, els experts diuen que vam començar la casa per la teulada:
abans d’aconseguir una única moneda havíem d’haver fet la unió fiscal, la
bancària, amb un banc central únic que manés de veritat. La recepta és més
Europa i menys estats, ja que els existents tiren cadascun pel seu cantó i això
no s’arranja per més intents que es fan. Per solucionar Europa només existeix
un camí, que és devaluar els estats existents i convertir-los en regions amb
parlaments que hagin cedit molta sobirania a un únic i real parlament amb tot
el poder, a la semblança dels EEUU. Un nou estat europeu i cap més estat,
aquesta és la via. Tot altre camí condueix al fracàs. Catalunya ja ho accepta. Diu el president Mas que haurà de
cedir sobirania, però sap que vol dir això Sr. President? Vol dir que s’han
acabat les ambaixades particulars i només existiran les europees, que vindrà un
espai judicial únic i una policia única per a tota la Unió, és l’única manera de
frenar el crim organitzat, perquè ara els delinqüents s’escuden en les
diferents legislacions de cada país o estat. Catalunya com Espanya, o el País
Basc, seran regions europees amb el seu parlament, per tant, com a regió rica, serà contribuent
neta, o sigui pagar als altres com fem ara, i els diners aniran als búlgars o
polonesos en lloc d’anar als extremenys o andalusos, dependrà del que digui el
nou i fort govern europeu. Per això comenci a treballar per aquest futur, Sr.
Mas, deixi’s estar de construir un estat nou, que és molt car i la gent estem
farts de pagar, perquè sempre som els mateixos, els assalariats, que paguem
governs, diputats, consells comarcals, diputacions, vegueries, regidors,
assessors polítics enxufats varis
dels diferents partits i altres vividors que viuen dels establishment. Per tant,
li recomano estalviar, simplifiqui l’Administració en lloc de complicar-la més,
redueixi la seva acció de govern a les 5 conselleries més importants com les d’Educació
i Cultura, defensant l’aprenentatge i ús socials del català amb una mirada
generosa a l’aprenentatge del castellà i de l’anglès. Una segona conselleria de
Sanitat, fent un servei àgil per a tothom i, si vol, forci el copagament del
mateix a les rendes altes, per què no?, també és injust pagar un servei tan car
per a la comunitat com aquest a persones de rendes superiors a 150.000 € any.
La tercera conselleria seria la de Serveis socials, tema fonamental per
equilibrar la societat. Després, Política territorial amb els diferents braços
d’Obres públiques, Transports, Sanejaments, etc.. La cinquena i última, Comerç
i Indústria. Les demés atribucions que té la Generalitat, com justícia,
policia, sistema judicial i penitenciari, instituts varis, empreses públiques
etc. etc., traspassi-les al Govern Central, perquè sinó ho fa no ho podrà pagar
i, a més, dintre d’un termini no gaire llarg les haurà de traspassar a la UE
per força i només és qüestió de temps. Això és el primordial, millori de
veritat la qualitat de vida dels catalans, redueixi el Parlament a la meitat,
que segur li funcionarà igual i serà menys car per a tots nosaltres. No
s’emboliqui i vulgui ser l’home providencial com Moisés a la Bíblia, recordi
que ell mai va arribar a la terra promesa i els pobres o rics jueus encara ara,
tres mil anys després, no ho tenen clar i viuen amb l’ai al cos. Com més temps
passa, més penso que els indignats tenen part de raó en voler canviar aquesta
societat. La solució no és crear nous estats, sinó intentar arranjar-la, però a
fons. Si no ho fem així, no en sortirem, i els europeus estem tocant fons ja fa
temps.