Jo no vull un nou estat

JO  NO VULL UN NOU ESTAT

Els estats són el problema, no la solució. Estem en plena crisi financera, amb una moneda única que conforma una economia que no hi ha manera que funcioni, els experts diuen que vam començar la casa per la teulada: abans d’aconseguir una única moneda havíem d’haver fet la unió fiscal, la bancària, amb un banc central únic que manés de veritat. La recepta és més Europa i menys estats, ja que els existents tiren cadascun pel seu cantó i això no s’arranja per més intents que es fan. Per solucionar Europa només existeix un camí, que és devaluar els estats existents i convertir-los en regions amb parlaments que hagin cedit molta sobirania a un únic i real parlament amb tot el poder, a la semblança dels EEUU. Un nou estat europeu i cap més estat, aquesta és la via. Tot altre camí condueix al fracàs. Catalunya ja ho  accepta. Diu el president Mas que haurà de cedir sobirania, però sap que vol dir això Sr. President? Vol dir que s’han acabat les ambaixades particulars i només existiran les europees, que vindrà un espai judicial únic i una policia única per a tota la Unió, és l’única manera de frenar el crim organitzat, perquè ara els delinqüents s’escuden en les diferents legislacions de cada país o estat. Catalunya com Espanya, o el País Basc, seran regions europees amb el seu parlament,  per tant, com a regió rica, serà contribuent neta, o sigui pagar als altres com fem ara, i els diners aniran als búlgars o polonesos en lloc d’anar als extremenys o andalusos, dependrà del que digui el nou i fort govern europeu. Per això comenci a treballar per aquest futur, Sr. Mas, deixi’s estar de construir un estat nou, que és molt car i la gent estem farts de pagar, perquè sempre som els mateixos, els assalariats, que paguem governs, diputats, consells comarcals, diputacions, vegueries, regidors, assessors polítics enxufats varis dels diferents partits i altres vividors que viuen dels establishment. Per tant, li recomano estalviar, simplifiqui l’Administració en lloc de complicar-la més, redueixi la seva acció de govern a les 5 conselleries més importants com les d’Educació i Cultura, defensant l’aprenentatge i ús socials del català amb una mirada generosa a l’aprenentatge del castellà i de l’anglès. Una segona conselleria de Sanitat, fent un servei àgil per a tothom i, si vol, forci el copagament del mateix a les rendes altes, per què no?, també és injust pagar un servei tan car per a la comunitat com aquest a persones de rendes superiors a 150.000 € any. La tercera conselleria seria la de Serveis socials, tema fonamental per equilibrar la societat. Després, Política territorial amb els diferents braços d’Obres públiques, Transports, Sanejaments, etc.. La cinquena i última, Comerç i Indústria. Les demés atribucions que té la Generalitat, com justícia, policia, sistema judicial i penitenciari, instituts varis, empreses públiques etc. etc., traspassi-les al Govern Central, perquè sinó ho fa no ho podrà pagar i, a més, dintre d’un termini no gaire llarg les haurà de traspassar a la UE per força i només és qüestió de temps. Això és el primordial, millori de veritat la qualitat de vida dels catalans, redueixi el Parlament a la meitat, que segur li funcionarà igual i serà menys car per a tots nosaltres. No s’emboliqui i vulgui ser l’home providencial com Moisés a la Bíblia, recordi que ell mai va arribar a la terra promesa i els pobres o rics jueus encara ara, tres mil anys després, no ho tenen clar i viuen amb l’ai al cos. Com més temps passa, més penso que els indignats tenen part de raó en voler canviar aquesta societat. La solució no és crear nous estats, sinó intentar arranjar-la, però a fons. Si no ho fem així, no en sortirem, i els europeus estem tocant fons ja fa temps.